El tercer Observatori conclou, com a resum, que la ciutadania veu en la cultura escrita i els drets d’autor un bé comú —un «bé de mèrit»—; que les plataformes tecnològiques, en primer lloc, i les administracions públiques, en segon lloc, contribueixen a normalitzar l’ús no autoritzat de continguts editorials protegits (democratització de la pirateria); i, en última instància, que la protecció efectiva de la propietat intel·lectual dels autors i editors requereix una responsabilitat compartida entre totes les àrees del Govern —no només de Cultura— i una regulació més eficient.
En aquest context, és fonamental que la legislació configuri un mercat clar i transparent que defineixi què és la propietat intel·lectual i com es reutilitza. També és important que la informació que genera aquest mercat no quedi concentrada en mans d’unes poques empreses tecnològiques. Les mateixes regles s’han d’aplicar quan aquestes companyies negocien drets d’autor, atès que fan servir de forma massiva obres protegides.
Pel que fa a l’impacte de la IA en la societat, en general, i en el sector cultural, en particular, hi ha un consens generalitzat en percebre-la com un risc per a tots els àmbits.
01Les obres editorials, un
«bé de mèrit»
Les persones enquestades valoren les obres editorials com un bé col·lectiu que contribueix a l’enfortiment de la democràcia i al desenvolupament social, la qual cosa fa que les considerin un «bé de mèrit». No obstant això, aquesta percepció positiva es veu afectada per una preocupant manca d’informació, especialment en l’actual context de transformació digital, que posa en risc els valors mencionats. Per aquest motiu, és prioritari que les àrees de Cultura, Educació, Transformació digital, Indústria i Justícia impulsin una estratègia informativa que fomenti el coneixement, la protecció i els respecte dels drets d’autor.
83,7 %El 83,7 % de la població entén que respectar els drets de propietat intel·lectual dels autors i editors genera externalitats positives per a la societat.
El bé de mèrit es veu amenaçat pels usos demèrits de les grans tecnològiques i la manca de regulació, que fomenten la pirateria, devaluen les obres editorials i perjudiquen tant a autors i editors com al conjunt de la societat. La majoria de la societat reconeix que falta informació sobre els drets d’autor (67,6 %) i reclama, ara més que mai (88,7 %), una explicació millor dels seus beneficis, i dels riscs dels usos tecnològics indeguts.
Percepció de la societat sobre la informació disponible sobre els drets d’autor
Falta informació suficient sobre els drets d’autor.
Ara més que mai s’haurien d’explicar millor a la població els beneficis dels drets d’autor.
Qui hauria de liderar la tasca informativa sobre els drets d’autor?
51,9 %
Govern (estatal, autonòmic i local)
30,7 %
Federacions, associacions i entitats de gestió cultural
17,4 %
Editors i mitjans de comunicació
02Rebuig social a les males pràctiques
La societat percep algunes pràctiques en drets d’autor —com el plagi, la còpia no remunerada o l’ús d’obres per entrenar la IA sense consentiment o no pagar per l’ús de clipping de premsa— com una amenaça a la innovació i la cultura.
La manca d’exemplaritat institucional i la influència de les grans tecnològiques, que reforcen biaixos cognitius, contribueixen a normalitzar aquestes pràctiques. Com a conseqüència, es generen impactes negatius en la cultura escrita i la sostenibilitat del sector, es debilita el pensament crític i s’incrementen riscos socials com ara la manipulació informativa i les desigualtats, mentre que l’exemplaritat de les administracions queda qüestionada davant de la ciutadania. És imprescindible una acció decidida de les administracions i una regulació eficaç per protegir els creadors i els escriptors.
Els drets d’autor, pilars fonamentals per garantir una societat justa, creativa i respectuosa amb la tasca intel·lectual.
Pràctiques que perjudiquen la sostenibilitat
87,8 %
Plagiar continguts i publicar-los com a propis
82,2 %
Fer còpies sense remunerar ni acordar amb els autors o editors
81,3 %
No pagar per l’ús de clipping en premsa
76,3 %
Fer servir obres sense consentiment per entrenar la IA
Origen d’aquestes pràctiques
Existeix una desconnexió entre el que fan les institucions i el que la societat n’espera en matèria de propietat intel·lectual.
Biaixos i administració pública
Biaixos cognitius o dreceres mentals que fomenten les pràctiques en matèria de propietat intel·lectual i que són l’origen del consum il·legal de continguts editorials. Aquests biaixos redueixen la percepció de culpa, racionalitzen la infracció i normalitzen la seva acceptació social. Identificar-los ajuda a entendre per què, fins i tot entre aquells que afirmen valorar la cultura escrita, el consum il·legal de continguts continua estant tan estès i creix tant.
Biaix d’autoritat
Biaix d’autoritat
La manca de missatges i sancions clares s’interpreta com a permís per piratejar
Biaix de gratificació instantània
Biaix de gratificació instantània
La facilitat i immediatesa de l’accés pirata reforça la conducta il·lícita
Biaix de normalitat i fals consens
Biaix de normalitat i fals consens
Creure que «tothom ho fa» dilueix la responsabilitat individual
Biaix d’atribució causal externa
Biaix d’atribució causal externa
El consumidor culpa els preus o les editorials per justificar la pirateria
Biaix d’ancoratge
Biaix d’ancoratge
Es compara el preu legal amb la gratuïtat de la còpia pirata, i es genera rebuig al pagament
Biaix d’autojustificació
Biaix d’autojustificació
Es presenta l’acte il·lícit com una cosa beneficiosa per als autors
La profecia autocomplerta i el biaix de confirmació
La profecia autocomplerta i el biaix de confirmació
Com més es busca i s’accedeix a continguts il·legals, més es troben justificacions i proves que aquest comportament està socialment acceptat
Biaix de disponibilitat cognitiva
Biaix de disponibilitat cognitiva
Es dona més valor al mitjà tecnològic que a l’obra, i d’aquesta manera es banalitza la cultura escrita
Aquests biaixos acaben empitjorats per les pràctiques institucionals, especialment quan les pròpies administracions públiques els activen i legitimen. En fer-ho, contribueixen a justificar la pirateria i altres formes d’ús no autoritzat de continguts editorials.
Fre a les tecnològiques i protecció de la cultura mitjançant una legislació eficient
87,9 %El 89,9 % considera que hi ha poca regulació, atès que les administracions han cedit poder a les tecnològiques i entén que respectar els drets de propietat intel·lectual dels autors i editors genera externalitats positives per a la societat.
La manca d’una regulació eficaç ha provocat la consolidació de monopolis, l’evasió fiscal, la desinformació i l’ús indegut d’obres culturals sense compensació. Les persones enquestades creuen que les administracions han cedit poder a les tecnològiques i legislen «sense criteri, amb descontrol i concessions», una opinió compartida per tres de cada quatre persones.
Pla cultural
El 74,1 % considera una mala pràctica l’ús d’obres d’escriptors i editors sense reconeixement ni remuneració, atès que compromet la sostenibilitat del sector.
Àmbit social
S’identifiquen riscs com la pèrdua de pensament crític, la manipulació informativa, el control social i l’increment de desigualtats, aspectes que el 64 % de la societat reclama que es regulin amb urgència.
Perspectiva reputacional
El 96 % dels enquestats considera igual de greu o fins i tot més que les administracions públiques incorrin en aquestes pràctiques que si ho fessin les empreses privades, la qual cosa posa en entredit l’exemplaritat institucional.
03Exemplaritat institucional i drets d’autor: l’exigència ciutadana
La societat reconeix clarament les pràctiques en l’ús de continguts editorals, responsabilitza les institucions públiques per la seva manca d’exemplaritat, i reclama informació, educació i polítiques sostingudes per protegir els drets d’autor i fomentar el respecte pel treball d’autors i editors.
Qui són els responsables de protegir els drets d’autor?
Els enquestats perceben que les administracions han renunciat al seu paper de protegir els drets d’autor. Assenyalen la manca de campanyes de sensibilització, sancions efectives i lideratge institucional davant de la pirateria digital i l’ús d’obres sense llicència, tant en educació com en cultura i, alhora, també el desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa.
88,7 %El 88,7 % vincula el progrés sostenible a una protecció correcta dels drets d’autors i editors.
Drets d’autor i administracions públiques
Percepció sobre el comportament de les administracions públiques:
En general, la societat rebutja que les administracions reutilitzin obres editorials sense pagar als seus titulars de drets
73,7 %
Considera una mala pràctica legislar per evitar el pagament de dres d’autor.
74,1 %
Desaprova que es distribueixin continguts sense compensació.
95,8 %
Considera que les males pràctiques en l’ús de continguts editorials per part de les administracions públiques són èticament igual de greus o més que si les cometés una empresa tecnològica.
Aquesta percepció reflecteix una alta exigència social d’exemplaritat institucional en la defensa dels drets d’autors i editors.
El comportament institucional té un efecte directe sobre la població. La percepció que les pròpies administracions i centres educatius reutilitzen continguts sense respectar els drets d’autor activa els biaixos cognitius analitzats en el bloc anterior, que normalitzen la pirateria, redueixen la percepció de culpabilitat i erosionen tant l’autoritat institucional com la voluntat de pagar pe continguts culturals. L’exemplaritat institucional no només és desitjable, sinó indispensable per frenar aquestes dinàmiques.
Una administració pública transparent amb els drets d’autor
Com es veu l’administració pública segons la seva implicació en la defensa dels drets d’autor?
La cura dels drets d’autor té un efecte molt positiu en la imatge de les administracions. En el discurs dels ciutadans sorgeix una relació de contraris subjacent prou reveladora que s’ha de tenir en compte.
Una administració que protegeix els drets d’autor
- Seriosa i eficaç.
- Responsable, transparent i justa.
- Té cura del seu patrimoni i del seu actiu cultural.
- Es preocupa per la societat i el país.
- Activa i lluitadora.
- Democràcia madura.
- Orientada al llarg termini.
Una administració que descuida els drets d’autor
- Laxa i ineficaç.
- Irresponsable, opaca i injusta.
- Descuida el seu patrimoni cultural.
- Despreocupada i desinteressada per la societat.
- Desmenjada i inactiva.
- Democràcia fràgil i vulnerable.
- Orientada al curt termini.
Els enquestats reclamen 4 tipus de mesures
01
Campanyes de conscienciació generalistes i missatges clars als canals de compra digital.
02
Accions educatives i formatives en escoles, universitats i espais culturals.
03
Inspeccions reals i sancions eficaces, dirigides tant a particulars com a institucions.
04
Pagament de drets d’autor per la reutilització de continguts editorials.
Pilars per a la sostenibilitat de la cultura
La ciutadania aposta per legislar amb transparència, reconèixer la cultura com un eix estratègic de l’Estat i garantir recursos estables per als creadors; qüestions que, per si mateixes, defineixen el tractament que s’ha d’aplicar, seguint la teoria econòmica, a un bé de mèrit. Aquestes demandes s’expressen com a pilars necessaris per garantir la sostenibilitat del sector editorial i de la cultura escrita.
04 La cultura escrita en risc per la IA
La intel·ligència artificial desperta fascinació i temor alhora. La seva expansió desplaça el valor del contingut a l’algoritme i amenaça el talent humà, la diversitat i el llegat cultural.
La ciutadania demana una regulació clara i una protecció real per a autors i editors, convençuda que la cultura escrita és la millor defensa davant de l’excés tecnològic.
Ús de la IA generativa
La intel·ligència artificial ja forma part de la nostra vida quotidiana, amb un ús cada vegada més estès sobre continguts preexistents.
59,3 %
ha fet servir la IA generativa alguna vegada
55 %
l’ha fet servir l’últim mes
72,3 %
la fa servir sobre textos preexistents (webs, llibres educatius)
Ambivalència social: fascinació i por
Entre la curiositat pel seu potencial i el temor a la deshumanització, la societat viu la IA amb sentiments contraposats.
Les ACTITUDS de la població pel que fa a la IA són AMBIVALENTS.
Mentre que la cultura escrita s’associa a l’esforç humà i al pensament crític, la IA es percep com a automàtica, uniforme i despersonalitzada.
Davant dels riscs de la IA, regulació i protecció per als creadors.
La majoria de persones consideren que la IA suposa un risc alt i reclama a l’Estat una regulació clara i eficaç.
Tanmateix, els enquestats són molt crítics amb l’actuació de l’administració fins ara.
89 %El 89 % vincula el progrés sostenible a una protecció correcta dels drets d’autors i editors.
La cultura i l’educació es perceben com a pilars fonamentals per enfortir la societat davant dels desafiaments que planteja la intel·ligència artificial. En aquest sentit, el 89 % vincula el progrés sostenible a una protecció correcta d’autors i editors. La lectura, el pensament crític i el suport als creadors es veuen com a eines clau per preservar el desenvolupament humà i cultural en un entorn cada vegada més dominat per la tecnologia.
Percepció de la ciutadania sobre el paper de l’administració davant de la regulació de la IA
88,3 %
Considera que enfortir la cultura escrita és la millor manera d’enfrontar-se als riscs de l’excés tecnològic i de la IA, interpretant aquesta protecció com una estratègia de futur, defensa del talent i fre a l’homogeneïtzació cultural.
72,7 %
Opina que les administracions públiques no compleixen aquesta responsabilitat, i que prioritzen les grans tecnològiques davant dels drets dels creadors.
62,5 %
Considera que es protegeix poc o gens als autors i editors.
37,5 %
Creu que sí que es fa «molt o bastant»; però entre ells, el 86 % reconeix que no sap com es du a terme aquesta protecció, la qual cosa evidencia la manca de transparència i comunicació institucional.
05 ZOOM: Intel·ligència artificial generativa
Una anàlisi més actualitzada i equilibrada sobre la seva penetració i percepció
A diferència de l’estudi d’Ipsos, encarregat per Google i centrat únicament en els beneficis immediats de la intel·ligència artificial generativa —com l’accés a la informació, l’educació o la feina—, l’informe de Qbo per a CEDRO ofereix una visió més completa i equilibrada. Juntament amb les aportacions positives, incorpora riscs i externalitats que Ipsos no va analitzar, com la desinformació, la dependència tecnològica, la desocupació o la percepció de la IA com a perillosa.
Comparativa d’aspectes abordats per totes dues anàlisis
Els aspectes no mesurats per l’estudi d’Ipsos són molt importants, perquè canvien la manera de percebre la IA:
Desinformació
Desinformació
Qbo evidencia que gran part de la població percep la IA com un risc de manipulació informativa. Això mostra que no es tracta només d’una eina d’accés al coneixement, sinó també d’una possible amenaça a la qualitat democràtica i al pensament crític.
Dependència tecnològica
Dependència tecnològica
En general es considera que la IA augmenta la vulnerabilitat de les persones i de les societats davant de la tecnologia. Això planteja risc de pèrdua d’autonomia i de control social que Ipsos no va analitzar.
Desocupació
Desocupació
Qbo indica que un sector significatiu de la població veu la IA com un factor negatiu per a l’ocupació, i que connecta directament amb el temor de la substitució de treballadors i la precarització laboral. Ipsos no ho va valorar, i va presentar una visió incompleta de l’impacte econòmic.
Percepció de perillositat
Percepció de perillositat
Una part important de la població considera que la IA és més perillosa que innovadora, la qual cosa reflecteix una inquietud social de fons sobre els seus efectes culturals, humans i ètics. Aquest matís crític no era present a l’informe d’Ipsos.
6Solucions
L’Observatori de Sostenibilitat de la Cultura Escrita reclama una acció urgent amb mesures estructurals que combini legislació clara, gestió activa de drets per part de l’administració, transparència, educació, campanyes de conscienciació, col·laboració publicoprivada i un rol exemplaritzant del sector públic, entre les quals:
Legislació clara que elimini ambigüitats i excepcions en l’ús de continguts editorials.
Transparència institucional en l’ús i distribució de continguts protegits a través de la llicència de drets d’autor per a la reutilització.
Formació sobre drets d’autor en tots els nivells educatius i a les administracions públiques.
Campanyes de sensibilització sostingudes, enfocades al valor del contingut, el respecte a l’autoria i les conseqüències de la pirateria.
Iniciativa promoguda per
2025 © Centro Español de Derechos Reprográficos